Vegetarianisme

No menjar carn se sol explicar amb la paraula vegetarianisme. Però és una cultura tan àmplia que no es pot resumir en quatre línies. Només amb els tipus de vegetarians no es dóna l’abast amb els dits de la mà… Vegans, ovo-lactos, eubiòtics…

És  important  entendre bé l’alimentació vegetariana (si inclou làctics i ous es diu ovolactovegetariana; si només inclou productes vegetals, vegana). “Ser vegetarià no vol dir menjar hidrats de carboni refinats, farines blanques i brioixeria industrial, perquè llavors sí que hi haurà mancances nutricionals. Si la persona vegetariana no és conscient de la seva salut, i basa la dieta diària en hidrats de carboni refinats, i amb un contingut baix de fruita i verdura, de segur que acabarà amb mancances nutricionals”.

Una alimentació vegetariana equilibrada, tant per a criatures com per a adults, hauria d’incloure llegums tres o quatre cops per setmana; ous, de dos a quatre per setmana, i un làctic per dia. Diàriament, els àpats han d’estar formats per fruita, verdura, cereals i fruits secs oleaginosos crus (ametlles, avellanes, nous, per exemple) i fruita seca dolça (orellanes, figues, prunes, dàtils, panses…).

Finalment, Gelpí recorda que, antigament, a pagès les criatures menjaven carn un o dos cops a la setmana, o encara molt menys. “L’obsessió per la ingesta de carn és moderna; jo sempre recomano el llibre Líberase de la proteinomanía, de Marc Ams, per trencar tots els mites que s’han difós erròniament”. A més, segons afirma, és més perillosa una dieta elevada en proteïnes animals (que pot derivar en moltes malalties degeneratives), que qualsevol variant de les dietes vegetarianes que hi ha.

Els principis i les normes del vegetarianisme no només són considerades com la millor garantía per la salut i alimentació equilibrada, si no també com una filosofía i una postura global de l’individu en vers la vida.

Així doncs hi han dos raons principals per ser vegetarià, una per qüestions de saluti i una altra per qüestions de consciencia.

De totes maneres és un retorn a l’alimentació d’abans, no és necessari matar cap animal per menjar-se’l però a més a més, desaconsellen els aliments en conserva i congelats, els refinats, processats, químics, begudes industrials.

El que es feia abans era menjar les fruites i verdures de temporada, i els aliments eren més naturals, sense procesar i amb tots els seus nutrients. El resultat és una disminució drástica de la manipulació i contaminació que amb l’excusa del progrés ens ha portat la societat malbaratant recursos i destruïnt i contaminant el medi .

La dieta vegetariana té molts beneficis:

Al disminuir el consum nociu de proteïnes i greixos les digestions son molt menys pesades, es dorm millor s’està més actiu.
Es menja més fibra
Els proceso d’obtenció dels productes vegetarians son menys contaminants pel medi ambient.

Tipus de vegetarians:

Ovolactovegetarians : No mengen animals (ni carn, ni peix) però si els seus subproductesl, ous, làctics, mels, etc..
Vegans: Vegetarians estrictes. No mengen res procedent del món animal.
Crudívors: No mengen res procedent del món animal però a més a més, ha de ser cru.
Macrobiòtics: Es basen en les energies del yin i el yang i els cinc elements entre llegums, algues, fruites i verdures. Contemplen l’ingesta esporádica de peix com element equilibrador

Us deixo aquest enllaç molt interessant:

https://issuu.com/bibmontserrat/docs/tr_blancariera

Escala d’alimentació vegetariana

Català CA Español ES English EN Français FRDeutsch DE
Scroll Up